TOTS ELS DEL 69: DEMÀ DIMECRES DIA 28 TENIM REUNIÓ A L'ESCALA, A 2/4 D'ONZE DE LA NIT, COM SEMPRE. LI HEM DE DONAR A DAVID, UNA FOTO DE QUAN TENÍEM 3 O 4 ANYS, ÉS A DIR DE QUAN ÉREM PETITS, ÉS IGUAL LA EDAT, SI SOM UNA MICA MÉS GRANS O MÉS PETITS, ENS FARÀ UNA ORLA, I ELS QUE VAREU FER FOTOS EL DIA DE LA FESTA PORTEU-LES EN UN LLAPIS DE MEMÒRIA, ENS LES INTERCANVIAREM, I LES JUNTAREM TOTES PER FER UN CD.

HOLA A TOTS! HEU VIST QUE HI HA NOVES FOTOS AL BLOC? SÓN BY LLUÍS NAVARRO.

BÉ, NOMÉS ESCRIVIM PER DIR-VOS AIXÒ I PER RECORDAR-VOS QUE HEM D'ENVIAR UNA FOTO DE QUAN TENÍEM 3 O 4 ANYS A DAVID ARBONÉS A L'ADREÇA DE CORREU ELECTRÒNIC: david.arbo@hotmail.com

DAVID ENS FARÀ UNA ORLA, AH! I ELS QUE HAGUEU FET FOTOS DEL DIA DE LA FESTA DEIXEU EL VOSTRE COMENTARI EN AQUESTA NOVA ENTRADA PER DIR QUIN DIA US VA BÉ PER QUEDAR I PASSAR-NOS-LES.

"Jo"! tot un any esperant aquest moment, i ja està, ja ha passat, que ràpid passa tot!, l'esmorzar, el sopar... ojalà el temps es pugués aturar!... així encara estaríem tots junts! tinc la sensació de no haver aprofitat prou el dia...m'hagués agradat parlar més estona amb tothom...bé, es nota no? tinc nostàlgia...Rebecca també! Escriviu els vostres comentaris així podrem seguir en contacte....., com si fos un xat...En els propers dies intentarem penjar totes les fotos, hem pensat (per als de fora) que us les podem enviar en CD, ja ens posarem en contacte mitjançant el bloc, per passar-nos les adreces? ok?

Bé només em manca dir-vos que el nostre AMIC Antonio Sánchez ha enviat un escrit molt emotiu, sis plau llegiu-lo, jo penso com ell...Antonio ets AUTÈNTIC, fins aviat!

Aquí està l'escrit d'Antonio:

Espero que TOTHOM s'ho hagi passat tan bé com jo. per a mi va ser un dia molt feliç un d'aquests que no oblidaré mai. Va ser posa'm un somriure a 2/4 de 8 del matí i no dexiar-lo fins a les 5 de la matinada. Felicitar també a l'organització local, que va fer possible aquesta festa, pel seu interès, el seu esforç i altre cop interés, tot orientat per aconseguir el que vam viure tot el dia, moltes gràcies i moltes felicitats.

Quan tornava cap a casa, només feia que pensar en tots els moments viscuts, estava satisfet, estava en un núvol, però a la vegada sentia i sento molta tristor. El meu calendari ha avançat i ja he passat la data tan esperada, 3-10-09, quina pena, i ara què?

Al marge d'agraïr a tots l'assistència, a l'organització el seu esforç i interès. Us plantejo a tots la següent pregunta:

En aquesta vida, plena de moments fàcils, difícils, moments feliços, tristos. Situacions fàcils (poques) i situacions molts difícils, i tant dura que resulta la vida.

ENS COMPENSA A TOTS, ESPERAR 10 ANYS MÉS PER TORNAR A VIURE UN DIA DE TANTA FELICITAT COM AQUEST? A vegades és tan fàcil ser feliç que ho intentem per la via més difícil.

Una abraçada a tots.